Si voleu veure l’àlbum de fotos directament piqueu aquí. Les fotos són diferents a les del reportatge.
De vegades penses les coses i et semblen estranyes. Com pot ser que en vint anys, sent l’orquestra de ball més gran de Catalunya, sent gironina i de molt a la vora, mai no haguem actuat a Sarrià de Ter? No ho sabem. Ho que sí sabem és que ja no ho podrem dir més, aquest passat diumenge 2 de setembre vam trencar el tabú.
L’expectació era màxima. Totes les cadires plenes i moltes que se’n van afegir per darrera de la nostra taula de so. Tot estava a punt per a començar.
Quan arribes a un lloc on no has estat mai, sempre tens aquelles pessigolles a l’estómac de com et rebran, de si agradaràs, de si connectaràs amb el públic. La gent està acostumada a un tipus de concert molt estàndard i, com nosaltres no fem el típic concert de Festa Major sinó que som molt més agosarats, la meva mirada sempre es fixa en l’expressió de la gent.
I mentre jo em fixo en això, tota l’orquestra està ja preparada a l’escenari. I comença el concert reivindicant la llibertat d’expressió.
No vaig poder evitar sentir que m’havia de girar, la gent picava de mans, se sorprenia, comentava amb el del costat. Tothom tenia moltes ganes d’aplaudir. Fins a tres vegades abans d’acabar el primer tema de percussió la gent va arrencar en aplaudiments.
Aquí van unes quantes fotos de diferents moments del concert.
El gag amb l’Elena apareixent entre el públic va ser genial. Podrà cantar alguna cosa? És una espontània de debò? Els rumors de fons eren, com sempre, divertidíssims d’escoltar.
El ball va ser molt especial. Havia de ser una sessió curta ja que tancàvem la festa major i el dia següent era dilluns i tothom havia d’anar a treballar. Però no ens volien deixar marxar i va arribar un d’aquells moments màgics que recordes molt de temps.
Després d’acomiadar-nos la gent en volia més i vam saltar a l’escenari a fer un bis. Això no és excepcional, passa molt sovint Ho excepcional és fer d’aquest moment un instant inoblidable. L’orquestra va seure a la vora de l’escenari, al costat del públic, junts en una comunió perfecta, I vam cantar els temes finals en un ambient íntim, fantàstic. Nosaltres no ho podrem oblidar, esperem que vosaltres tampoc.
Moltes gràcies Sarrià de Ter, esperem retrobar-nos aviat!